972 231 681
info@comacros.cat

La Factoria

ANTIGAMENT - LA FÀBRICA

 

La industrialització a Salt

La manca en el territori de fonts d’energia com el carbó, i la impossibilitat d’adquirir-ne degut al seu elevat cost, va obligar a les indústries a instal•lar-se prop de cursos fluvials per tal de proveir-se d’una energia capaç de moure la maquinària. La presència de l’aigua i, molt especialment, de la sèquia Monar, va influir decisivament en el fet que diverses indústries tèxtils s’instal•lessin en el municipi de Salt a mitjans del s. XIX.
La industrialització del municipi va comportar un canvi radical i sobtat de l’estructura socioeconòmica, tradicionalment basada en l’agricultura, un corrent immigratori massiu i una renovació total del paisatge.
La primera fàbrica tèxtil es va instal•lar a Salt l’any 1846. Un empresari banyolí, Pere Ramió, va adquirir un edifici industrial i un salt d’aigua prop de la parròquia de Salt, on avui dia hi ha l’empresa Manufactures Antoni Gassol.
Entre 1850 i 1861 dues empreses més es van instal•lar a la zona que s’anomenarà del Veïnat o barri de St. Antoni, a un quilòmetre del nucli del poble. Seran la fàbrica Mulleras, i l’actual Coma Cros.

La fàbrica tèxtil Coma Cros

La societat mercantil formada per Llach, Portabella i Cia. va iniciar, l’any 1850, les primeres construccions de la fàbrica Coma Cros. El procés de forta expansió que van viure les empreses tèxtils saltenques en aquells anys es va veure aviat interromput quan, entre els anys 1861 i 1865, la Guerra de Secessió americana va afectar greument la producció de cotó i va provocar una greu crisi en les indústries saltenques, l’anomenada fam del cotó. Acabada la crisi, entre 1865 i 1866, aquestes empreses van canviar de propietat diverses vegades, fins que entre els anys 1909 i 1912 Joan de Coma i Cros va adquirir la propietat de totes les indústries tèxtils de Salt (el 1911 compra la Coma Cros). Així va començar un procés de reorganització de l’estructura industrial de Salt ampliant l’edifici de l’actual Coma Cros, la modificació del traçat de la sèquia i la construcció de dues centrals elèctriques, la de Montfullà i la del Molí de Salt.

L’any 1920 es va concentrar la producció a l’edifici de la Coma Cros i fins l’any 1969 es van fer diverses obres d’ampliació del complex. Aquell mateix any la fàbrica es va vendre a indústries Burés i l´any 1990 al Grup Torras- Kio, que va tancar la fàbrica pocs anys després.

ACTUALMENT - LA COMA CROS

 

L’any 1995 la fàbrica Coma Cros va ser adquirida per l’Institut Català del Sòl que, mitjançant un conveni signat l’any 1998 amb l’Ajuntament de Salt, va cedir l’edifici per a equipaments públics.

L’Ajuntament es va fer càrrec d’un edifici que és el resultat d’un llarg procés històric, d’un edifici de grans dimensions i amb una tipologia constructiva molt característica, de grans espais propis de l’arquitectura industrial, d’un edifici que s’ha anat transformant i adaptant als diferents usos, a les diferents necessitats i a les diferents èpoques. Alhora, però, es va fer càrrec d’un edifici emblemàtic de Salt, la presència del qual forma part de la vida, l’experiència i la memòria dels saltencs.

Més endavant, l´Ajuntament de Salt va adquirir un conjunt de naus anomenat Naus Guixeres, ubicades entre la sèquia Monar i la Factoria Cultural.

Des de llavors i fins avui, l´Ajuntament de Salt ha invertit recursos i múltiples esforços per tal de convertir aquests més de 18.000 m2 d’aquest espai fabril en equipaments socials i culturals que reverteixin en el bé comú del municipi. Durant aquests últims 15 anys s’han rehabilitat bona part dels espais de l’edifici, que actualment acullen les següents iniciatives:

  • Arxiu Municipal
  • Ateneu d´entitats
  • Biblioteca municipal Iu Bohigas
  • Consorci del Ter
  • Consorci per la normalització lingüística
  • El Canal – Centre d´Arts Escèniques de Salt-Girona
  • ERAM (Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia – Adscrit a la UDG)
  • ETECAM (Escola Tècnica de l´Espectacle Casa de la Música)
  • Museu de l´Aigua
  • UNED (Seu provincial de la Universidad Nacional de Educación a Distància)
  • UOC (Seu provincial de la Universitat Oberta de Catalunya)
  • Viver d´Empreses Creativoculturals

 

Addicionalment, i dins d’aquests espais conviuen iniciatives d’entitats de Salt com la colla castellera Els Marrecs de Salt, Els Diables d´en Pere Botero, Els Gegants de Salt, Safareig Teatre, Kinbedeball, Comissió de Festes, Capoeira Canigó, Agrupació Fotogràfica de Salt, Coral Tribana, Coral Cor País Meu, Coral Rossinyol, Associació Les Estampades i Associació Las Lolas.